La costura

A mi cosir no m’ha agradat mai, bé més que no agradar-me és que no en sé. La meva mare, quan algun cop m’ha vist amb una agulla a la mà, sempre diu que fa mal d’ulls i a casa tothom desapareix a un quilòmetre a la rodona per tal no perdre cap ull o part de la seva anatomia.
Jo sóc de les que sap cosí un botó i fer alguns baixos amb les embastes ben a la vista de qui les vulgui veure, cosa que, també, fa mal d’ulls. Suposo que si hagués nascut en altra època, hauria anat al Corte y confección i estaria ben preparada per la vida moderna. Ara, però, no em toca un altre remei que pagar com a mínim cinc euros per no arrosegar els pantalons per les voreres.
La meva ineficàcia entre costurers només em dóna peu a algun pedaç mal girbat i a quatre puntades poc elegants per sortir del pas.
Però per sort posar fil a l’agulla i remenar botons pot tenir tantes variacions, que la del Calaix de Sastre és la que més s’adequa a les meves habilitats i destreses en el món de la costura. I el millor, és que no cal segui un patró.
Què deu valer un rodet de fil?

Mònica Rocafort