Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informació general. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informació general. Mostrar tots els missatges

Tot torna

A la vida ja recordes quan i amb qui has passat bons moments i, també, cal dir-ho, dolents. Però poder-ho recordar amb, posem per cas,una fotografia, amb olors, amb cançons, amb llibres, amb un plat concret, amb algun mot dit o amb paraules escrites és tan... com dir-ho.... tan emocionant.
Avui, mentre donava un cop d'ull al blog de manualitats, m'ha vingut al cap el Calaix de Sastre. Hi he entrat i us ben prometo que m'ha envait una alegria trista que m'ha encantat. I he tingut ganes d'escriure, ganes de dir-vos que gràcies pels moments.
Una recomanació, com l'últim comentari meu, q també era una llibre: Tota una vida, de David Grossman.
Igual torno a passar de tant en tant... com abans....
Mònica

Sant Tornem-hi!!

( Aquest títol no sé si l'he escrit bé... )
Benvolguts canalles i canalles,
l'última en dir alguna cosa en aquest calaix va ser la Laura ja fa un munt de dies ( que ràpid ha passat eh....) i era per dir "això ja s'acaba". Bé, doncs, reinicio l'activitat bloguera amb poqueta cosa per començar, però amb ganes de dir moltes i moltes coses, al llarg d'aquesta temporada; així que "AIXÒ JA COMENÇA".
En breu us dono la benvinguda com cal.
Petons i us veig ja.

Mònica

Novetat!

Us saludo de nou, veient que aneu fent i aneu fent i us proposo una petita novetat que fa temps que anuncio i sembla ser que ja funciona correctament.

De què estic parlant? Doncs que si recomanem algun material cultural, una cançó, per exemple, ara la podrem deixar dins una petita base de dades, anomenada Cultural Multimedia, en forma de compta de correu gmail.

La direcció és la següent:

culturalmultimedia@gmail.com

El password és aquest penjat completat. Fàcil, no?

l_c_ul_ _ral

Doncs a gaudir-ho!

El Sastre

La frase de la setmana

si el satre m'ho premet escriure la frase de la setmana...oscar wilde escriu...

"una obra de arte es el resultado único de un
temperamento único. su belleza proviene de que
su autor es lo que es. no tiene nada que ver con los deseos
de los demás."

Laura

informació cultural del Pati Llimona

http://www.gradesbcn.com/ftp/propostes0804.pdf

dia d ( després )

Els catalans i les catalanes continuarem anant amb una sabata i una espardenya... Es veu que som un poble masoquista, en fin....
Bona setmana
Mònica

Dia de la Dona Treballadora

Avui, dia 8 de març és el dia de la dona treballadora. Felicitats a totes.
Tan de bo algun dia no calguin dies de res....
Mònica

Viure sense complexos

Voldria encarar aquesta setmana, marcada, sense dubte, per la pèrdua de Palau i Fabré, cap a un altre caire, que si més no, ens deixarà amb un somriure agredolç.

Voldria parlar d'Israel Kamakawiwo'ole.

Un dels últims membres de la minoria ètnica hawaiana autòctona.

Per què d'ell?

Perquè és el protagonista d'aquest vídeo i intèrpet de la famosa cançó que l'acompanya. Enceneu els altaveus, poseu-vos còmodes i gaudiu.

Espero els vostres comentaris, no em cal dir res més.

Bona setmana!

El Sastre

Estem perdent el fil...

Hem perdut el fil...l'agulla ja no cus? sesne un bon fil "conductor" la bora dels pantalons caura! Sasstre on ets? has de tornar a posar fil a l'agulla!
Sense els nsotres fils no podem teixir un pesic de "cultura"...

Energies renovades

Aquí estem, amb les forces renovades i alguna novetat.
La principal novetat és que ja torno a disposar de connexió a la xarxa i per tant torneu a estar vigilats d'aprop.

Voldria dedicar aquesta setmana a una foto que he rebut al correu de Cultural per part de l'Anna...


Anna, si aquesta foto l'has fet tu, si has vist això amb els teus pròpis ulls...ja et pots morir tranquil·la...

Per la resta, començarem a gaudir de les aportacions d'un convidat especial de terres trempolines, la Mònica reincideix en els assassinats masculins, i també voldria destacar la cita a Borges que ens ha donat la Laura...

Si m'ho permeteu, parlant de Borges, faré un afegitó que vaig llegir a la sala de material del cole...

Si pudiera vivir nuevamente mi vida,
en la próxima cometería más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido,
de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico,
correría más riesgos,
haría más viajes,
contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas,
nadaría más ríos.
Iría a más lugares a donde nunca he ido,
comería más helados y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios.
Yo fui de esas personas que vivió sensata y prolíficamente cada minuto de su vida;
claro que tuve momentos de alegría.
Pero si no lo saben,
de eso está hecha la vida,
solo de momentos;
no te pierdas ahora.

Yo era uno de esos
que nunca iban a ninguna parte
sin un termómetro,
una bolsa de agua caliente,
un paraguas y un paracaídas.
Si pudiera volver a vivir
comenzaría a andar descalzo
a principios de la primavera
y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calecitas,
contemplaría más amaneceres
y jugaría con más niños,
si tuviera otra vez la vida por delante.

-Pero ya ven, tengo 85 años y me estoy muriendo-

Molt bona setmana a tothom...

El Sastre

Típic però.....

Només volia desitjar-vos unes bones festes; i no diré allò de no sigeu consumistes, no se què no se quantos...
Passeu unes bones festes com us dongui la gana a vosaltres; a mi el que m'importa és que estigueu contents i sigueu ben feliços; cadascú a la seva manera, cadascú amb el seu tarannà; cadascú amb les seves manies i les seves intencions.
Ens retrobem al Casal l'any vinent; un 2008 que segur que ens depara mil històries per compartir ( o per no compratir jejeje...)
Milions de petons
Mònica Rocafort

Sastre bo, sastre dolent.

Anem al gra i així passo el mal trago de fer de dolent.

Carles, estàs nominat. Parlaré sense edulcorants. El Calaixet és de Cultural, no un blog de Bob Dylan (com tants se'n poden trobar per la xarxa). Em semblen molt interessants les idees que comentes però...vols dir que no t'estàs passant? Evitem que això es converteixi en un blog monotemàtic i que sigui enriquidor en tots els àmbits. No t'estic dient que si vols parlar de Bob Dylan (venint de tu ho entenc) ho facis puntualment, però...bé, crec que ja m'entens, no? No t'ho prenguis malament, és que des de fora es pot arribar a fer monòton, o com a mínim així m'ho està semblant a mi. Gràcies noi! ;-)

Bueeeeeeno...com vulgarment diuen per algunes contrades, 'una de cal y otra de arena'. Ara toca dir les coses bones (i les que m'agrada dir!) La secció d'humor encara fumeja! Ara a no deixar que es refredi! Bon començament.

Bé, veient la poca acceptació que ha tingut la proposta setmanal (no he vist pas cap debat obert sobre la taula) em limitaré a comentar el resultat, poc representatiu per escassetat de vots, i deixaré anar la meva opinió.

La meva resposta (tot i que no he votat) seria un Sí rotund! Les manifestacions són una arma contra (que no anti) democràtica. És a dir, són la única (o de les úniques maneres) que el poble pot castigar directament, per dir-ho així, l'equip de govern electe. El poder del poble no només es manifesta cada quatre anys, o al menys no hauria de ser així. El poble ha de tenir alguna vàlvula d'escapament per anar contra-democràcia, per expressar-se i mostrar la seva disconformitat en temps real, al dia d'avui, al present i no haver-se d'esperar a les properes eleccions.

Els forats que puguin tenir les manifestacions no són de les manifestacions pròpiament dites, ni dels manifestants, sinó de la lectura que se'n fa.

Per començar, una arma contra-política no pot estar, MAI, polititzada. Això és gairebé utòpic, no tot el poble s'alçarà unàniment contra una mateixa idea o decisió guvernamental (tret d'alguns casos contats i que s'haurien d'analitzar detingudament, per exemple la mobilització pel No a la Guerra o per Ernest Lluch), però sí que es pot lluitar per tal que els seus lemes siguin del poble i no simple propaganda electoral.

Quin és el pitjor enemic de la democràcia, de la veu del poble? La dictadura camuflada dels mitjans de comunicació, que amb una teòrica (i només teòrica) llibertat d'expressió, manipulen la realitat i la informació objectiva. Sense anar més lluny, quan es parla d'una manifestació, el primer que se'n diu és si ha sigut violenta o bé ha transcorregut sense aldarulls, i amb això ja en tenim prou. No ens cal saber el lema, és molt més interessant criminalitzar els dos o tres que s'han dedicat a cremar contenidors i a escandalitzar-se pel pobret comerciant que haurà de canviar els vidres de l'aparador. Bé, només és un petit exemple del mal que poden fer els mitjans de comunicació.

Vaig derivant el tema cap als mitjans de comunicació doncs és el que us proposo com a tema setmanal.

Em preocupa, i força, veure que amb la mitja democràcia que hem obtingut, la lluita deixa d'estar justificada i ja no es pot dir en veu alta que patim censura. Allò pitjor és que, legalment, tenim tot el dret a dir-ho (i aquí s'escuda la falsa llibertat d'expressió), però el càstig moral i social per fer-ho és el rebuig. Abans no tenies dret legal per parlar, però es justificava i fins i tot s'idolatritzava si ho feies. Ara tens el dret de parlar (i d'això també en podria dubtar) però es considera un atac a la democràcia i això suposa la exclusió i en alguns termes la criminalització.

En altres paraules, queixar-se no està de moda. I la moda la creen els mitjans de comunicació, parlant molt més enllà de medis informatius. Podem parlar d'absolutament tot el que ens rodeja, des del gran titular d'un periòdic fins al més inofensiu triptic de propagada d'un centre comercial.

Vivim en una censura camuflada?

El Sastre

Novetats

Hola de nou a tots.

Després de passar una setmaneta de silenci (pel simple motiu que no tenia gran cosa a dir), torno a treure el nas per aquí.

Com a novetat d'aquesta setmana doncs...jo no he rebut l'ESP RIT pertinent! No s'ha enviat o ha sigut el meu correu que se l'ha menjat?

Per altra banda, avui al Casal s'ha encetat un fugaç debat entre el David, la Mònica, el Carles, la Conxita i la Laura sobre les manifestacions. El tema, des de fora, ha sigut tant sucós com breu, i és per això que m'he animat a proposar-lo com a "centre d'interès" setmanal (després de l'aturada de la setmana passada) i us animo a continuar debatint per aquí veient la escassetat de temps real per seure a prendre un cafè i deixar fluïr la conversa.

Poc a poc segueixo treballant en les meves (i properament vostres) cosetes. No puc dir quan, però hi haurà alguna novetat interessant.

Buscant una mica els tres peus al gat, doncs...bé, la cafeteria segueix oberta i veig que hi aneu deixant les vostres...diguem-ne paridetes (amb carinyo!)...però m'extranya molt que encara no hagueu obert una categoria amb el nom Humor. Que passa? Que us heu tornat tots seriosos de cop i volta? El proper dilluns vull veure una categoria d'humor calenteta i recent sortida del forn!!

Per últim, i no per això menys important...tot bé? Alguna queixa? La familia bé, també? Sí? Doncs me n'alegro molt!!

Molt bon vespre!! Fins dilluns que ve!!

El Sastre

Aigua

Sí, Bob Dylan promocionarà la següent Expo Zaragoza '08, centrada sobre el recurs vital per excel·lència, l'aigua.

L'himne de dita Expo serà A hard rain's a-gonna-fall

La cançó, del seu segon disc, The Freewheelin' Bob Dylan, ens mostra el primer apunt de les lletres surrealistes i atmosfèriques que poc a poc aniran convertint-se en un dels seus distintius. Una guitarra i una melodia monòtones i un reguitzell de versos catastrofistes que ens donen a entendre un diàleg amb el seu hipotètic fill que li parla del futur.

Una visió gens optimista de com anaven les coses ja a principis dels anys 60, i tot i que a la cançó sempre se li ha atribuït una visió del món després d'una catastrofe nuclear, el mateix Dylan ho ha desmentit, afirmant que és una visió més del futur en general, la seva, i que no és alegre perquè no comparteix, per a res, la imatge d'un món feliç que es vol vendre.

Sigui com sigui, algunes de les prediccions s'han anat complint, els problemes que denunciava s'han accentuat, inclosa la obsessió que té la cançó per l'aigua.

Aquí deixo la lletra.

A hard rain's a-gonna fall

Oh, where have you been, my blue-eyed son?
Oh, where have you been, my darling young one?
I've stumbled on the side of twelve misty mountains,
I've walked and I've crawled on six crooked highways,
I've stepped in the middle of seven sad forests,
I've been out in front of a dozen dead oceans,
I've been ten thousand miles in the mouth of a graveyard,
And it's a hard, and it's a hard, it's a hard, and it's a hard,
And it's a hard rain's a-gonna fall.

Oh, what did you see, my blue-eyed son?
Oh, what did you see, my darling young one?
I saw a newborn baby with wild wolves all around it
I saw a highway of diamonds with nobody on it,
I saw a black branch with blood that kept drippin',
I saw a room full of men with their hammers a-bleedin',
I saw a white ladder all covered with water,
I saw ten thousand talkers whose tongues were all broken,
I saw guns and sharp swords in the hands of young children,
And it's a hard, and it's a hard, it's a hard, it's a hard,
And it's a hard rain's a-gonna fall.

And what did you hear, my blue-eyed son?
And what did you hear, my darling young one?
I heard the sound of a thunder, it roared out a warnin',
Heard the roar of a wave that could drown the whole world,
Heard one hundred drummers whose hands were a-blazin',
Heard ten thousand whisperin' and nobody listenin',
Heard one person starve, I heard many people laughin',
Heard the song of a poet who died in the gutter,
Heard the sound of a clown who cried in the alley,
And it's a hard, and it's a hard, it's a hard, it's a hard,
And it's a hard rain's a-gonna fall.

Oh, who did you meet, my blue-eyed son?
Who did you meet, my darling young one?
I met a young child beside a dead pony,
I met a white man who walked a black dog,
I met a young woman whose body was burning,
I met a young girl, she gave me a rainbow,
I met one man who was wounded in love,
I met another man who was wounded with hatred,
And it's a hard, it's a hard, it's a hard, it's a hard,
It's a hard rain's a-gonna fall.

Oh, what'll you do now, my blue-eyed son?
Oh, what'll you do now, my darling young one?
I'm a-goin' back out 'fore the rain starts a-fallin',
I'll walk to the depths of the deepest black forest,
Where the people are many and their hands are all empty,
Where the pellets of poison are flooding their waters,
Where the home in the valley meets the damp dirty prison,
Where the executioner's face is always well hidden,
Where hunger is ugly, where souls are forgotten,
Where black is the color, where none is the number,
And I'll tell it and think it and speak it and breathe it,
And reflect it from the mountain so all souls can see it,
Then I'll stand on the ocean until I start sinkin',
But I'll know my song well before I start singin',
And it's a hard, it's a hard, it's a hard, it's a hard,
It's a hard rain's a-gonna fall


Serà dura la pluja que caurà

Oh, on has estat, fill meu d’ulls blaus?
Oh, on has estat, jove estimat?
He ensopegat a la falda de dotze muntanyes boiroses,
He caminat i m’he arrossegat per sis carreteres plenes de corbes,
He passejat per set boscos de tristesa,
He estat davant d’una dotzena d’oceans morts,
He travessat deu mil milles a la boca del cementiri,
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.

Oh, i què has vist, fill meu d’ulls blaus?
Oh, i què has vist, jove estimat?
He vist un recent nascut envoltat de llops salvatges,
He vist una carretera de diamants completament buida,
He vist una branca negra gotejant sang encara fresca,
He vist una habitació plena d’homes brandint martells sanguinaris,
He vist una escala blanca negada d’aigua,
He vist deu mil oradors amb les llengües tallades,
He vist pistoles i espases esmolades a mans de nens petits,
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.

I què has sentit, fill meu d’ulls blaus?
I què has sentit, jove estimat?
He sentit el rugit d’un tro donant la alerta,
He sentit el crit d'una ona que podria negar el món sencer,
He sentit cent timbalers amb les mans flamejant,
He sentit deu mil sospirs i ningú per escoltar-los,
He sentit una persona morint de gana i moltes persones se’n reien,
He sentit la cançó d’un poeta mort a la cuneta,
He sentit el so d’un pallasso plorant a un carreró
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.

Oh, i a qui has conegut, fill meu d’ulls blaus?
Oh, i a qui has conegut, jove estimat?
He conegut un nen jove al costat d’un poni mort,
He conegut un home blanc que passejava un gos negre,
He conegut una dona amb el cos en flames,
He conegut una noia jove, m’ha donat un arc de sant martí,
He conegut un home ferit d’amor,
He conegut un altre home ferit d’odi,
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.

Oh, i què faràs, fill meu d’ulls blaus?
Oh, i què faràs, jove estimat?
Tornaré enrere abans no comenci a ploure,
Caminaré a les profunditats del bosc més profund i més negre,
On hi ha molta gent amb les mans completament buides,
On les boles de verí suren per l’aigua,
On la casa de la vall es confon amb una humida i bruta presó,
On la cara del botxí sempre està ben tapada,
On la gana és alarmant, on les ànimes estan oblidades,
On negre és el color i res és el nombre,
I ho diré, ho pensaré, ho clamaré, ho respiraré,
I ho reflectiré a la muntanya per tal que totes les ànimes ho vegin,
I després em pararé a l’oceà fins que comenci a naufragar,
Però ja coneixia massa bé aquesta cançó abans de cantar-la.
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.

Carles Merino

Terreny ferm

Bé bé bé...com cada dilluns a la nit, trec el nas pel blog a veure com va progressant...

Crec que, amb aquestes dues setmanes en actiu, el calaixet ja comença a ser desastre...

Cinema, opinions, música, cafè, exposicions, desvariacions literaries, literatura musical al Banc de lletres...una miqueta de tot. Això m'agrada, sí senyors!

Com a novetats setmanals, aviat tindreu noticies d"allò" que vaig anunciar als comentaris de La Lira d'Orfeu. No us vull avançar res, la cosa encara està en progrés, però repeteixo que crec que us agradarà.

I arribats a aquest punt i fent un xic d'autocrítica, penjo l'enquesta de la setmana, a la que vull que respongueu amb tota sinceritat (per fer anar millor les coses) i també m'agradaria veure els vostres comentaris a la seva entrada pertinent. Em serà de gran ajuda, i recordeu que aquest blog el construïu vosaltres des de Cultural, El Sastre tant sols es limita a treure el nas i encarregar-se de mantenir el calaixet al gust de tothom.

Però m'atreveixo a dir que, a pesar d'allò que encara s'hagi d'anar corregint (també a mesura que em familiaritzo més amb les eines del blog), estem sobre un bon terreny i que aquest raconet està en un bon punt, de poca participació encara, però amb una "vidilla" més o menys constant i algun que altre canvi d'impressió molt bo (ex. Persépolis, tant en difusió com en opinions)

Enhorabona culturals! Endavant les atxes...!!

El Sastre

La torre de Babel

Sastres, costureres, addictes al cafè,

Us convido a tots a visitar el meu "altre" blog, que he hagut de començar per obligació i en el qual trobareu una crònica (més o menys detallada) de la meva experiència a l'IES Miquel Tarradell.
http://teacher-anna.blogspot.com/

Thanks you!!!
Anna Subarroca

Signatura

Veureu que he anat passant pels missatges que heu publicat i els he editat per posar-hi la vostra signatura.

La proposta és que cada missatge, per inofensiu que pugui semblar, tingui una propietaria o propietari i sapiguem ràpidament d'on ha vingut.

Creieu necessària aquesta mesura? O per contra penseu que és totalment irrellevant?

El Sastre

Qui és El Sastre?

La resposta és senzilla: El Sastre som tots i és ningú.

El Sastre s'encarregarà de tenir el calaixet obert, i la seva única funció serà la d'estar al corrent de tot el que s'hi deixa caure.

També estarà al cas de qualsevol informació que afecti a tots els casaleros i la publicarà, en representació de l'equip de cultural, tant aviat com sigui possible.

Així que tots som El Sastre, tots parlem, tots hi col·laborem i tots tenim el mateix dret d'alçar la mà i demanar el torn de paraula.

També serà l'encarregat de publicar una petita enquesta setmanal.

Per últim, no cal dir que dins el calaix no s'hi pot posar res que "surti de to", i d'això també se n'ocuparà El Sastre, però està claríssim que no haurà pas de fer de dolent.

Així que...a posar fil a l'agulla!

El Sastre

Inauguració

Des de la Cultural del Casal de Joves Calassanç, obrim aquest nou espai de difusió.

Dins d'aquest espai hi té cabuda qualsevol informació que pugui ser d'interès pels casaleros. Des dels petits events que es puguin cel·lebrar de portes cap a dins com a informació d'altres activitats alienes al Casal, ja siguin obres de teatre, concerts, audicions, exposicions, xerrades...

La paraula més idònia per definir-ho seria, gairebé sense cap dubte, intercanvi.

Dins d'aquest calaix hi pots deixar el que vulguis i triar, remenar i seleccionar del que hi trobis. Una mena d'encants amb la possibilitat de donar-hi el teu punt de vista.

Totes les opinions, hi tenen cabuda, i per tant, també és dóna pas a aquella espieta amb un regustet agredolç que de tant en tant a tots ens agrada deixar volar lliurement.

Les crítiques i, sobretot, autocrítiques, ens han de servir per mirar endavant, aprendre dels altres i, sobretot, per fomentar allò que prediquem: el respecte.

Esperant a que hi diguis la teva, el calaix ja està obert.

El Sastre