Tot torna

A la vida ja recordes quan i amb qui has passat bons moments i, també, cal dir-ho, dolents. Però poder-ho recordar amb, posem per cas,una fotografia, amb olors, amb cançons, amb llibres, amb un plat concret, amb algun mot dit o amb paraules escrites és tan... com dir-ho.... tan emocionant.
Avui, mentre donava un cop d'ull al blog de manualitats, m'ha vingut al cap el Calaix de Sastre. Hi he entrat i us ben prometo que m'ha envait una alegria trista que m'ha encantat. I he tingut ganes d'escriure, ganes de dir-vos que gràcies pels moments.
Una recomanació, com l'últim comentari meu, q també era una llibre: Tota una vida, de David Grossman.
Igual torno a passar de tant en tant... com abans....

Mònica