L'himne de dita Expo serà A hard rain's a-gonna-fall
La cançó, del seu segon disc, The Freewheelin' Bob Dylan, ens mostra el primer apunt de les lletres surrealistes i atmosfèriques que poc a poc aniran convertint-se en un dels seus distintius. Una guitarra i una melodia monòtones i un reguitzell de versos catastrofistes que ens donen a entendre un diàleg amb el seu hipotètic fill que li parla del futur.
Una visió gens optimista de com anaven les coses ja a principis dels anys 60, i tot i que a la cançó sempre se li ha atribuït una visió del món després d'una catastrofe nuclear, el mateix Dylan ho ha desmentit, afirmant que és una visió més del futur en general, la seva, i que no és alegre perquè no comparteix, per a res, la imatge d'un món feliç que es vol vendre.
Sigui com sigui, algunes de les prediccions s'han anat complint, els problemes que denunciava s'han accentuat, inclosa la obsessió que té la cançó per l'aigua.
Aquí deixo la lletra.
A hard rain's a-gonna fall
Oh, where have you been, my blue-eyed son?
Oh, where have you been, my darling young one?
I've stumbled on the side of twelve misty mountains,
I've walked and I've crawled on six crooked highways,
I've stepped in the middle of seven sad forests,
I've been out in front of a dozen dead oceans,
I've been ten thousand miles in the mouth of a graveyard,
And it's a hard, and it's a hard, it's a hard, and it's a hard,
And it's a hard rain's a-gonna fall.
Oh, what did you see, my blue-eyed son?
Oh, what did you see, my darling young one?
I saw a newborn baby with wild wolves all around it
I saw a highway of diamonds with nobody on it,
I saw a black branch with blood that kept drippin',
I saw a room full of men with their hammers a-bleedin',
I saw a white ladder all covered with water,
I saw ten thousand talkers whose tongues were all broken,
I saw guns and sharp swords in the hands of young children,
And it's a hard, and it's a hard, it's a hard, it's a hard,
And it's a hard rain's a-gonna fall.
And what did you hear, my blue-eyed son?
And what did you hear, my darling young one?
I heard the sound of a thunder, it roared out a warnin',
Heard the roar of a wave that could drown the whole world,
Heard one hundred drummers whose hands were a-blazin',
Heard ten thousand whisperin' and nobody listenin',
Heard one person starve, I heard many people laughin',
Heard the song of a poet who died in the gutter,
Heard the sound of a clown who cried in the alley,
And it's a hard, and it's a hard, it's a hard, it's a hard,
And it's a hard rain's a-gonna fall.
Oh, who did you meet, my blue-eyed son?
Who did you meet, my darling young one?
I met a young child beside a dead pony,
I met a white man who walked a black dog,
I met a young woman whose body was burning,
I met a young girl, she gave me a rainbow,
I met one man who was wounded in love,
I met another man who was wounded with hatred,
And it's a hard, it's a hard, it's a hard, it's a hard,
It's a hard rain's a-gonna fall.
Oh, what'll you do now, my blue-eyed son?
Oh, what'll you do now, my darling young one?
I'm a-goin' back out 'fore the rain starts a-fallin',
I'll walk to the depths of the deepest black forest,
Where the people are many and their hands are all empty,
Where the pellets of poison are flooding their waters,
Where the home in the valley meets the damp dirty prison,
Where the executioner's face is always well hidden,
Where hunger is ugly, where souls are forgotten,
Where black is the color, where none is the number,
And I'll tell it and think it and speak it and breathe it,
And reflect it from the mountain so all souls can see it,
Then I'll stand on the ocean until I start sinkin',
But I'll know my song well before I start singin',
And it's a hard, it's a hard, it's a hard, it's a hard,
It's a hard rain's a-gonna fall
Serà dura la pluja que caurà
Oh, on has estat, fill meu d’ulls blaus?
Oh, on has estat, jove estimat?
He ensopegat a la falda de dotze muntanyes boiroses,
He caminat i m’he arrossegat per sis carreteres plenes de corbes,
He passejat per set boscos de tristesa,
He estat davant d’una dotzena d’oceans morts,
He travessat deu mil milles a la boca del cementiri,
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.
Oh, i què has vist, jove estimat?
He vist un recent nascut envoltat de llops salvatges,
He vist una carretera de diamants completament buida,
He vist una branca negra gotejant sang encara fresca,
He vist una habitació plena d’homes brandint martells sanguinaris,
He vist una escala blanca negada d’aigua,
He vist deu mil oradors amb les llengües tallades,
He vist pistoles i espases esmolades a mans de nens petits,
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.
I què has sentit, fill meu d’ulls blaus?
I què has sentit, jove estimat?
He sentit el rugit d’un tro donant la alerta,
He sentit el crit d'una ona que podria negar el món sencer,
He sentit cent timbalers amb les mans flamejant,
He sentit deu mil sospirs i ningú per escoltar-los,
He sentit una persona morint de gana i moltes persones se’n reien,
He sentit la cançó d’un poeta mort a la cuneta,
He sentit el so d’un pallasso plorant a un carreró
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.
Oh, i a qui has conegut, fill meu d’ulls blaus?
Oh, i a qui has conegut, jove estimat?
He conegut un nen jove al costat d’un poni mort,
He conegut un home blanc que passejava un gos negre,
He conegut una dona amb el cos en flames,
He conegut una noia jove, m’ha donat un arc de sant martí,
He conegut un home ferit d’amor,
He conegut un altre home ferit d’odi,
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.
Oh, i què faràs, fill meu d’ulls blaus?
Oh, i què faràs, jove estimat?
Tornaré enrere abans no comenci a ploure,
Caminaré a les profunditats del bosc més profund i més negre,
On hi ha molta gent amb les mans completament buides,
On les boles de verí suren per l’aigua,
On la casa de la vall es confon amb una humida i bruta presó,
On la cara del botxí sempre està ben tapada,
On la gana és alarmant, on les ànimes estan oblidades,
On negre és el color i res és el nombre,
I ho diré, ho pensaré, ho clamaré, ho respiraré,
I ho reflectiré a la muntanya per tal que totes les ànimes ho vegin,
I després em pararé a l’oceà fins que comenci a naufragar,
Però ja coneixia massa bé aquesta cançó abans de cantar-la.
I serà dura, dura, molt dura,
Serà dura la pluja que caurà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada