Aquest cap de setmana toca relax. Dissabte al matí i m'acabo de permetre el luxe de passar-me una estoneta mirant les fotografies que tinc dels últims mesos. Amics, visites, festes, viatges... moltes coses. L'estiu és mogut, però ha començat l'hivern i el ritme canvia.Després de mirar fotos, entro al blog i llegeixo les últimes entrades i comentaris. El meu cap ha associat les dues coses i un impuls claríssim i incontrolable m'ha empès a penjar aquesta fotografia i a escriure.
No són les obres de l'Ave ni del metro del Llobregat. És el Carles, excavant les profunditats de la sorra de la platja. Què buscava? Ho va trobar?
Tal com deia la Mónica, TRIAR. Triar de veritat. Decidir realment quin camí escollir.
De vegades, al final del forat, del túnel, no ens trobem el que esperavem. Però altres vegades ens espera una sorpresa agradable. Val la pena arriscar-se?
Cadascú que pensi la seva resposta. Jo la meva ja la sé.
Bon cap de setmana!!!
Anna
1 comentari:
No sé què hi buscava Anna, però bé, el que sí que és segur és que al final del túnel (a la foto tot just hi ha la boca) sempre ens hi espera quelcom, i, sigui el que sigui, val la pena arriscar-s'hi, i potser no és el camí fàcil però...què collons, el camí fàcil és fàcil, sí, però també és avorrit!
Publica un comentari a l'entrada