Elige una vida, elige un empleo, elige una carrera, elige una familia, elige un televisor grande que te cagas, elige lavadoras, coches, equipos de compact disc y abrelatas eléctricos, elige la salud, colesterol bajo y seguros dentales, elige pagar hipotecas a interés fijo, elige un piso piloto, elige a tus amigos, elige ropa deportiva y maletas a juego, elige pagar a plazos trajes de marca en una amplia gama de putos dígitos, elige el bricolaje y preguntate quién coño eres el domingo por la mañana, elige sentarte en el sofá a ver teleconcursos que embrutecen la mente y aplastan el espíritu mientras llenas tu boca de puta comida basura, elige pudrirte de viejo cagándote y meándote encima en un asilo miserable siendo una carga para los niñatos egoístas y hechos polvo que has engendrado para reemplazarte, elige tu futuro, elige la vida; yo elegí otra cosa y las razones....no hay razones, ¿Quién necesita razones cuando tiene heroína?
(Discurs inicial de la pel·lícula Trainspotting)
Alguna cosa a dir?
Carles Merino
2 comentaris:
Ufffffff, ufffffffff ufffffffffff ( un moment que puja el cafè, ara torno )
Perdoneu, és que per un moment, se m'ha acumulat la feina.
Els uffff eren perquè, mireu, jo tinc 31 anys i representa que hauria de tenir la vida més aviat solucionada. Miro el meu voltant, i en la seva gran majoria, la gent ha escollit això: hipoteca, feina estable, cotxe, moto,.... I sabeu què? Tampoc els veig pas tan malament.
I llavors em miro jo a mi mateixa, sense necessitar un espill, i em dic: "a veure Rocafort, com ho hem de fer això? Quantes coses han canviat des de que en tenies 25, per exemple?" I de vegades, no se que contestar-me i no m'agrada; no m'agrada no tenir res a dir sobre que ha canviat ( bueno, sí, les arrugues, po això no compta ). Però després, perquè sempre hi ha un després, hi ha allò de: "que collons, em moriré poden dir que, si més no, vaig intentar fer el que més volia".
La cosa està,crec jo, en triar DE VERITAT, el que vols; tan si és una hipoteca com si és viure al cap d'un serrat. Però de veritat.
Publica un comentari a l'entrada