Dolç perfum de fusta cremant, silenci voluptuós, contrari de calor, plaer visual, i un regust a cafè acabat de fer, així em llevo els matins d’hivern, amb els cinc sentits a flor de pell.
Diuen que no podem triar el lloc on néixer i molts cops no som a temps de triar on morir, però si que podem triar on viure i el que volem veure per la finestra, fem-ho aviat o farem tard.
En aquesta vida si triem be tenim molt a guanyar, hi ha un moment que s’acaba el temps d’equivocar-se, hem de triar amb qui viure, on viure i on treballar, si ho podem triar tot, que no sempre es pot, aconseguirem haver decidit sobre les 24 hores del dia, manarem al temps, no impedirem que l’agulla corri ràpidament, però haurem ocupat el seu pas amb el que nosaltres haurem decidit.
Conec a molta gent que te el que vol, i viuen dins l’ofuscació del que tenen, jo gaudeixo cada dia de voler el que tinc, i no ho dic amb resignació, al contrari, no puc tenir més.
Serveixi doncs, com a presentació pels que no em coneixen, vull el que tinc i no em cal més, ¿feliç?, si, molt, ¿conformista?, no, mai.
Salutacions,
Jordi Fabà
Salutacions,
Jordi Fabà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada