Lo Cantallops
Jordi Fabà
Lo Cantallops
Diuen que lo pallarès és una llengua morta i que no té futur, però iniciatives com les dutes a terme pel Grup de Joves lo Carriscle, no són feina estèril, son somnis de continuïtat, i com tots els somnis pot ser que es compleixin, no puc més que aplaudir i posar en meu granet de sorra per donar més ressò a aquesta magnífica iniciativa.
Lo Cantallops
Lo Cantallops
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Fabà gran, benvingut, ja veus que la Mònica s'envolta de gent de la terra: aquí et saluda una altra trempolina!
I per si això fos poc, doble alegria per la noticia que has publicat pq precisament la meva familia ha fet una aportació desinteressada a Lo Cantallops! Resulta que mon germà, com a tècnic de so, ha editat el cd que acompanya el conte i ell i dos amics seus van gravar la música.
Tot queda en familia.
Salut!
Anna Subarroca
Bon dia Anna,
Sembla una reunió de trempolins, això, es fa estrany però agradable.
Fabà gran dius, jejejeje, ara hi ha un altre Fabà petit a part del meu germà, té tres anys, també es diu Josep i encara que la seva mare sigui de Barcelona, hi ha una sèrie de paraules que ha agafat de mi, tavelles (mongetes), meua, teua, natres, vatres, puien (pugen), es per aquest petit però vital motiu que em fa una especial gràcia aquest recull de contes, si mes no, per poder disfrutar-los amb ell, doncs ja fa dies que cerco contes del meu interès.
Es curiosa l’evolució de la influencia cultural infantil, abans els contes eren el pa de cada dia, ara ho es la televisió, i es molt difícil plantar-hi cara, doncs no vull que el meu fill sigui un ignorant del que avui es l’oci infantil, encara que a mi personalment no m’agradi gens, es per això que a casa, a part de molts contes, veiem el Srek, el Srek II i el Srek III, ¿on carai son els de la Disney?, ¿com evitar-ho?, i ¿perquè evitar-ho?.
La meva única fixació malaltissa es dur a la muntanya cada dia al meu fill, encara que sigui una estona, doncs el lloc on visc ho permet i els horaris també, vull que conegui el bedoll, el pi negre, l’alzina, el roure, el faig, i lo lladoné, vull que conegui la neu, la puja, el torb, el fred i la calor en el seu estat natural, vull que als tres anys em demani cada nit abans de dormir que li expliqui el conte del “Josep a la motanya” –com ho diu ell -, i llavors poder explicar-li veritats mentre ell s’adorm tranquil·lament.
Al cap i a la fi, ¿que és la cultura?, ¿una llista d’activitats i coneixements determinats on els gurús dicten la seva autenticitat?, no, no es això, la cultura es el que som, com vivim, i que fem mentre som aquí, ja que només cal mirar que tot el vinculat a la cultura neix d’algú que ens va explicar, què era, com va viure i que va fer, per tant la validesa de la cultura no va en funció del ressò que tingui, si no, del benefici que hom n’obtingui d’una forma personal e intransferible.
A la gent que ha fet possible Lo Cantallops, només puc dir-los que jo no els jutjaré culturalment per el ressò de la seva aportació com faran molts, només ho faré com crec que ho de fer, amb les meves sensacions, que és l’únic mitjà que tinc per fer-ho, i a tots aquells que deixen de fer moltes coses perquè ningú les sabrà, dir-los que si no les fan per ells mateixos no cal que les facin.
Salut,
Jordi Fabà
Publica un comentari a l'entrada