Podem viure sense fe?
Fe i religió?
Fe sense religió?
Homes de fe?
Cal moure muntanyes?
És voler-se negar a la evidència, com va dir Nietzsche?
És l'anhel de la utòpica profunditat, segons Sartre?
És la segona síl·laba de la paraula cafè?
Una persona sense fe és una persona descafeinada?
El tema dóna per molt...tot vostre!!
Tinc fe en que el seguireu!!
El Sastre (de nou!)
7 comentaris:
Responent a la Mònica en l'anterior entrada (de la que hem passat olímpicament) i a l'actual del Sastre i la proposta del David, doncs respondré.
Tinc fe, molta fe, en creure que aquesta paraula encara significa esperança.
Esperança d'una evolució, o millor dit, una revolució. Alguna cosa ha de canviar dràsticament i no sé el que és, per tant, m'aferro a la fe, a buscar aquest 'pecat original'.
Mentrestant, però, això no es duu a terme, així que ara per ara només tinc fe en que plogui. Efectivament, com va dir Tom Waits, un xic de pluja no fa mal a ningú.
La pluja de'n Dylan era molt més destructiva, i també hi tinc esperances. Si aquesta pluja torrencial ho ha de negar tot i ha d'acabar, d'una vegada per totes, amb tot això, que vingui com abans millor i posem-hi punt i final.
http://saladeproyeccion.blogspot.com/2006/05/paps-y-mams-daddies-mummies-2005.html
http://www.organizacionislam.org.ar/images/genocidio/Hiroshima.jpg
http://www.portalplanetasedna.com.ar/archivos_varios/holocausto04.jpg
http://www.vietnamwar.com/phanthikimphuc.jpg
http://www.aldeaeducativa.com/IMAGES/hiroshima02.jpg
Hi esteu d'acord?
En fi...esperances, fe...poc més em queda, ja...
Carles, per començar: ens queda molt més que només esperances i fe; ens queden cafés, ens queden rises, ens queden sopars i, encara q sembli impossible, algun que altre Apolo.
Dit això, la fe.... Estic segura que tothom, tothom del món mundial, té fe. Fe en el que sigui i de la forma que sigui, però això és el que universal.
Jo... que dir-vos.... per voler-te guanyar la vida en el món de la faràndula, s'ha de tenir moooolta fe ( ni que sigui en un mateix, q per altra banda, potser és la que, de vegades, costa més tenir ). Sabeu què? Que no em , ens, falti mai perquè proutes vegades ens ajuda a tirar endavant malgrat tot, no?
Pos ale, brindo per la fe ( amb cafè amb llet que ja és hora d'anar a dormir )
"(...) és el que la fa universal "
( que m'he deixat el "la fa" )
Sí Mònica, sempre ens queda el formatge de la ratonera, ja cal que l'assaborim bé!
A mi no m'agrada el formatge Carles.....
Vist així...
Ara reprenent el fil inicial, doncs si veig la fe d'alguna manera és simplement com això, una esperança. Bé, no una esperança, sinó LA esperança que pugui tenir cadascú.
D'aquesta manera, responent al Sastre, crec que m'atanso més a Sartre que no pas a Nietzsche (llur visió de la fe és purament cristiana).
O algú pot afirmar que la seva vida no es basa en esperances?
Publica un comentari a l'entrada