
Quan parla d'Alice (el millor disc de l'artista pel meu gust), fa referència a la cançó que serveix d'obertura i homonima al disc. El nom és per Alicia al país de les meravelles, i, segons afirma el mateix Waits, tot el disc, i en especial aquesta cançó, serien les paraules que ell li diria a la Alicia d'avui en dia, l'Alicia que ha complert anys sense por, si aquesta fes una roda de premsa.
La cançó, com tot el disc, té una atmosfera molt misteriosa, nostàlgica i molt evocativa. Amb unes sonoritats molt ben trobades per aquest "cercador de sons", que sembla que s'allunya un xic de les percussions "rares" i ritmes impossibles, i té un romanç amb el jazz.
Només en aparença, però, doncs el disc, en unitat, està plagat de l'inconfusible so "waitià", des de la seva veu a la impecable instrumentació donant molta rellevància als instruments de vent.
Un disc que us aconsello escoltar. Intimista, fosc, nostàlgic...carregat de lletres reflexives -per exemple la genial Poor Edward, Flower's grave, o Alice sense anar més lluny- i algun que altre toc d'humor i ironia -com ara Table Top Joe, on ridiculitza l'instrumentista virtuós en forma d'espectacle de circ, o Kommienezuspadt, aquesta última amb paraules completament inventades, a l'estil de la Nonsense Song de Charles Chaplin-
En definitiva, un disc per escoltar de nit.
Alice
It's dreamy weather we're on
You waved your crooked wand
Along an icy pond with a frozen moon
A murder of silhouette crows I saw
And the tears on my face
And the skates on the pond
They spell Alice
I disappear in your name
But you must wait for me
Somewhere across the sea
There's a wreck of a ship
Your hair is like meadow grass on the tide
And the raindrops on my window
And the ice in my drink
Baby all I can think of is Alice
Arithmetic arithmetock
Turn the hands back on the clock
How does the ocean rock the boat?
How did the razor find my throat?
The only strings that hold me here
Are tangled up around the pier
And so a secret kiss
Brings madness with the bliss
And I will think of this
When I'm dead in my grave
Set me adrift and I'm lost over there
And I must be insane
To go skating on your name
And by tracing it twice
I fell through the ice
Of Alice
And so a secret kiss
Brings madness with the bliss
And I will think of this
When I'm dead in my grave
Set me adrift and I'm lost over there
And I must be insane
To go skating on your name
And by tracing it twice
I fell through the ice
Of Alice
There's only Alice
Alice
El temps en que estem és oníric,
agites la teva vareta corvada
a través d'un estany gelat,
amb la lluna gelada,
i vaig veure l'assassinat
d'unes siluetes de corb,
i les llàgrimes a la meva cara,
i els patins sobre l'estany
deletrejant Alice.
Desapareixo en el teu nom,
però sé que m'esperaràs
en algun lloc a través de l'oceà,
on un vaixell hagi naufragat.
El teu cabell, herba d'un prat surant pel mar,
i la pluja a la meva finestra,
i el gel del meu vas,
i tot el que puc recordar, és Alice.
Aritmè-tic, aritmè-tac,
torna les mans al rellotge,
Com va destrossar la barca, l'oceà?
Com va trobar la meva gola, la navalla?
Les úniques cordes que em mantenen aquí
són les que estan pintades al moll.
I un petó tant secret,
que porta a l'èxtasis o a la bogeria,
hi pensaré quan dormi mort a la meva tomba,
porta'm a la deriva, i em deixaré perdre,
i perdre el seny patinant sobre el teu nom,
i per deixar-hi un segon rastre,
he caigut sobre el gel (*) d'Alice,
i només Alice.
* Utilitza la paraula ice, que literalment vol dir gel, però fonèticament, i sobretot a la cançó, sona idèntica a eyes (ulls). Qualsevol dels dos sentits són perfectament amotllables.
Podeu gaudir de la cançó aquí: Alice (La cançó que sona al final del video, It's Over, també és de Tom Waits)
Espero que us agradi tant com a mi.
Carles Merino (...qui posarà flors a la tomba d'una flor?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada