
Bé, em decideixo a incloure'l dins de Literatura en les seves vessants de poeta i novel·lista (tot i que és més conegut per la seva faceta de cantautor)
Cohen, reconegut escriptor de 35 anys, amb bona habilitat a la guitarra, queda completament captivat per un jove cantautor fins al punt de dir-ne el següent:
"La major part de la crítica musical està anclada al s. XIX. Està molt enrere, per exemple, de la crítica en la pintura. Parlant de música encara ens basem en vaques pasturant al costat d'un riu i la odiosa frase "jo ja sé el que m'agrada". Encara no es pot entendre el fet que Bob Dylan és un cantant molt més complex que Whitney Houston, que potser és el cantant més complex que hem tingut en tot el s. XX. Ningú identifica els nostres cantants com un Matisse o un Picasso, i Dylan és un Picasso, amb la seva exhuberancia, varietat i assimilació en bloc de la historia de la música. És un d'aquells personatges que neixen cada tres o quatre cents anys"
Leonard Cohen va veure clar el que havia de fer, aprofitar la seva habilitat musical per fer allò que estava fent Bob Dylan, transportar la seva literatura pels escenaris.
Estem parlant de l'any 1968, la carrera de Bob Dylan ja havia arribat al seu punt culminant i estava en el seu punt de pausa i reflexió. Leonard Cohen publica el seu àlbum de debut, The songs of Leonard Cohen. Senzillament això, les cançons de Leonard Cohen. La foto adjunta n'és la portada.
La primera cançó del disc és una suau caricia al ventre, la famosa Suzanne (la podem sentir a la escena amorosa amb Ingrid Rubio a la pel·lícula Salvador), i la resta de cançons són exactament això, caricies d'intimitat i reflexió...en resum, una delicia per ments solitaries.
Posteriorment Cohen ha escrit (i cantat) sobre sentiments, religió i existència transcendent amb la seva càlida i greu veu i la seva dolça, hàbil i atmosfèrica guitarra, i ha deixat la seva petjada en cantants com Jeff Buckley, un dels 'penjats' que vaig mencionar a la entrada sobre Kurt Cobain i que va versionar magistralment i va fer conegut el seu Hallelujah.
Aquí teniu alguns enllaços:
Suzanne
Sisters of mercy
Hallelujah (versió Jeff Buckley)
Carles Merino (potser no sé el que m'agrada, però si que sé el que no m'agrada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada