Dona a l'Opera (1880) és una obra de Mary Cassatt, tot hi que va ser coneguda pintora impresionista, l'Història de l'Art no la inclos per col.locar en el seu lloc a Degas, Manet,... això a fet que es crees un discurs masculí i on la dona té un paper secundari: “ Tothom sap quina pinta té l’artista... un home amb corbatí, brusa, pantalons tacats de pintura, una paleta i –accessori indispensable- una model nua, ben sexi.” 1 1.Porqueres, Bea (1995) Deu segles de creativitat femenina. Una altre Història de l’Art. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona.
Laura García
1 comentari:
Laura, en llegir-ho m'ha vingut al cap el cas de Clara Schumann, muller del compositor Robert Schumann i "amant" (entre moltes cometes) de l'altre geni romàntic Johannes Brahms (uns quants anys més jove que ella)
Sentim a parlar de Schumann en masculí, també de Brahms, però sense Clara segurament avui en dia no parlariem de cap dels dos.
Aquest mateix comentari ja és un greu error, posant per davant la seva situació de muller o amant en comptes de la seva genialitat (gairebé indiscutible) com a compositora i intèrpret.
Sí, el seu llegat pianístic (molt romàntic, fins al punt de recordar Chopin) és excel·lent, però als llibres només apareix com a personatge secundari i contextual, no com a protagonista, que és el que es mereixeria.
En fi...
Publica un comentari a l'entrada