El senyor Jones va quedar immortalitzat a doble banda per un sarcàstic, fastiguejat i fart de tot Bob Dylan.
La primera vegada durant una entrevista al festival de Newport del 65 on Dylan, cremat per tota la parafernàlia que s'havia muntat al seu voltant i per entrevistes que partien de la total desconeixença de les seves cançons, arremet contra el senyor Jones deixant-lo...planxat seria la paraula. Entrevista.
Per començar, Dylan li pregunta al senyor Jones si anirà al concert pel qual l'entrevista, i després de la negativa d'aquest, Dylan li diu que més val que l'escolti, perquè només ho dirà una vegada i intentarà ser breu. A partir d'aquí, el bard de Duluth es desboca.
Un dels punts culminants el trobem aproximadament a partir del minut 1:00, on Dylan destapa la manipulació de la veritat que fa la seva revista pel seu prototip de lectors per tal que llegeixin el que volen llegir. El senyor Jones li respon, esperant alçar-se triomfant: I què és la veritat? Dylan respon, ràpidament: Un dibuix senzill. El senyor Jones no es cansa, Un dibuix de què? Dylan es pensa la reposta. Doncs...d'un pidolaire vomitant moribund i a la pàgina següent una foto del senyor Rockefeller, [...] això podria ser la realitat. Una mena de collage. La revista Times no té idees, no aporta absolutament res més que fets manipulats a la vostra manera.
La següent embestida de Dylan contra el senyor Jones la trobem a l'àlbum Highway 61 Revisited (pocs mesos després de l'entrevista) a la cinquena cançó del disc The Ballad of a Thin Man (Balada d'un home prim), una de les cançons més 'rares' de Dylan, més atmosfèriques, surrealistes, i misterioses. Ens parla d'algú que arriba a casa amb un llàpis a la mà (disposat a escriure) i li comencen a succeïr coses estranyes, per anar a parar, després de cada parrafada, a una visceral tornada: 'Perquè alguna cosa està passant, però no tens ni idea de què és. O no, Sr. Jones?'
The ballad of a thin man
Sigui com sigui, els fets van servir per destapar el veritable Bob Dylan, el Dylan que tenia molt més a dir i a oferir que la ja passada Blowin' in the wind (per posar un exemple)
Carles Merino
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada