Concepción Arenal, nascuda a El Ferrol el 1820, s'eleva per damunt de la concepció superficial i sexista de l'ésser humà i reclama, amb una bona base de coneixements teòrics, ja siguin científics, filosòfics o merament religiosos, la igualtat entre ambdós gèneres.
Molt allunyada de la parafernàlia, diguem-ne propagandística o merament fotogràfica que ha caracteritzat (i caracteritza) la major part del moviment feminista del s. XX (i el nostre XXI), Arenal lluitava per allò que sabia; que l'ésser humà està molt per damunt de diferències sexuals d'absolutament qualsevol tipus, i el tracte denigrant a què estava sotmesa la dona, també sotmetia l'home, esclavitzant la seva condició humana a la seva condició animal sota la vanitat d'una superioritat tant falsa com autoassignada.
Per tant, seguint el seu exemple (o com a mínim intentar seguir l'exemple de personatges com Concepción Arenal) voldria iniciar una petita anàlisi i crítica als dos moviments, aparentment contraris, però que no deixen de ser dues cares de la mateixa moneda.
Primera premisa: la ineficiència reaccionaria.
Partiré d'una afirmació no gens arriscada i totalment trivial. El feminisme és la justificació moral del masclisme.
Què vull dir? Bé, en termes científics seria la tercera llei de Newton; tota acció provoca una reacció idèntica però de sentit contrari.
Per practicar i dur a terme el feminisme cal partir de la base d'acceptar el masclisme, de donar-li completa legitimitat i actuar en conseqüència. S'està elevant el mal contra el que teòricament es vol lluitar a la categoria de 'Causa' quan per lluitar contra alguna cosa aquesta ha de ser tractada com a conseqüència.
El còmode victimisme
Des de la postura de la dona, analitzar la història pot provocar una greu indisposició intestinal que faci arribar a conclusions tant ràpides com poc encertades. Aquest mal plantejament és un error fàcil de cometre per la enganyositat dels sentiments i la poca racionalitat d'aquests. Sentiments, tanmateix, legítims des del punt de vista visceral però totalment inútils des d'un punt de vista reflexionat, que han sigut la principal causa del tumor que, avui en dia, ha transmutat la base dels moviments per la igualtat de genère. Aquest tumor és un fort complex d'inferioritat per part de la dona del s. XXI. Una còmoda postura d'inferioritat camuflada de superioritat davant del gènere masculí (tant absurda i retrogada com la donada en sentit contrari) que podriem dir que...ja va bé...així, des de la queixa constant, s'exhimeixen moltes responsabilitats que la llibertat humana comporta.
De la inseguretat a la necessitat d'autoafirmar-se
El profund sentiment d'inferioritat que ha heredat la dona d'avui en dia, el pes social, tradicional i cultural que ha de suportar, tot plegat esclata en una constant forma d'autoafirmar-se, però no com a persona, sinó com a ésser femení i, per tant, acceptant les regles del sexisme que tant vol fer veure que denuncia. Es fàcil d'entendre la por a traslladar-se d'un lloc a un altre, de dona a ésser humà, la por del canvi, doncs tot canvi comporta com a mínim un instant de caos, de pèrdua completa, i això sempre fa por i per tant és molt senzill predicar però des de la seguretat de la posició femenina i no humana inicial. Aquí entraria un exemple molt clar, feministes denunciant la utilització de la dona com a objecte sexual vestint unes mini faldilles molt molt minis, això sí, sota la excusa que és per sentir-se bé amb elles mateixes. Res a dir davant d'aquesta solemne bajanada. L'únic que estan fent és apretar un xic més els grillets que la educació masclista que tant volen denunciar ha posat, acceptant les normes 'd'estar guapa' per que és el que li toca a una dona.
Possible error
Potser aquí resta el principal error del moviment feminista. Haver-se allunyat dels plantejaments inicials, ben reflexionats i amb bona base, caient a la temptació fàcil d'un atac massa visceral contra el masclisme i, de passada i consecuentment, al sentiment d'inferioritat que encara regna dins la majoria de dones (de forma tant inconscient com normal i natural per la educació social vigent)
Així que, des d'aquí, dones que pugueu llegir això, us demano que reflexioneu sobre el tema, que us empasseu la bilis, sense escoltar-la, que el vostre fetge pugui segregar davant de la injustícia històrica i no caigueu a l'error de perpetuar el sexisme i convertir-lo en un cercle viciós. El futur igualitari està a les vostres mans i no a la posició acomodada del gènere masculí (no s'ha aconseguit mai cap canvi des del conformisme) al que ja li està bé que vulgueu 'estar ben guapes per sentir-vos bé', i ben bé que li va, doncs en el fons l'home sap que ho feu esclavitzades a la educació masclista autoenganyant-vos completament. Utilitzeu bé les vostres capacitats intel·lectuals i no oblideu que haurem arribat a l'estat d'igualtat social quan sigui impensable un acudit sexista (molt més mortífers del que aparentment semblen, vinguin d'una banda o d'una altra) i no quan la dona també tingui llibertat de dir descomunals gilipollades sobre l'home. També us prego que tingueu en compte aquestes paraules quan us vestiu, quan us compreu roba, quan us maquilleu...penseu realment, amb tota sinceritat, el motiu. Despulleu-vos ideològicament, mireu-vos amb frivolitat i responeu: Ho feu per vosaltres mateixes o per complaure les necessitats d'agradar a la resta (els homes) que la societat masclista us ha imposat amb la educació de l'autoengany, la més devastadora de totes, gairebé sense antídot?
Estem cometent un error molt greu...no el perpetuem, no us deixeu convencer per autoenganyar-vos, tant la masculinitat com la femininitat són completament absurds fora dels àmbits purament reproductius, i no cometem l'error de centrar l'existència a la sexualitat, si no no seriem més que simples animals.
Com que ja sé que, d'entrada, això ho llegireu una majoria de dones, us demano seriositat, reflexió sincera i no respondre 'un bote pronto' que pugui ser fruit d'una mala lectura o alguna conclusió massa precipitada, sinó després d'haver reflexionat sobre el que he dit, i només llavors, contradir-ho si així ho creieu.
Carles Merino
11 comentaris:
bé, Carles el moviment feminista en el seu moment va obrir camins cap a l'actutlitat...pero avui en dia si utilitzem el concepte feminista ens queda en desus però en l'actutalitat ningu a trobat un concepte per definir igualtat de generes i de fet quan utilitzem la paraula igualtat la societat encara no te asumit que el rol social de la dona i l homes és igual, és a dir, el dia que deixem de parlar de feminitat, masclisme, igualtat de generes,..la societat ja no utilizarà aquets conceptes perquè els rols estaran interioritzats o hauran canviat.
Ho sento, però tan alt nivell de reflexió se m'escapa i no hi arribo.
En qualsevol cas, és obvi que mentre seguim parlant de masclisme, feminisme, integració, defensa de la llengua,....,...., voldrà dir que vivim en una societat que, per uns o per uns altres, no és la millor o la desitjada. I que,per tant, les coses no van bé.
Ah, i jo quan em vesteixo, em pinto o em poso talons, ho faig després de prendre la decisió jo mateixa per mi mateixa; pensar que ho faig perquè a un home li pugui agradar més, és un pensament masclista. ( i no és una opinió a bote pronto, perquè és un punt ja discutit moooltes vegades ).
Ho plantejaré d'una altra manera...
Quan et maquilles, t'arregles, portes tacons...ho fas per tu mateixa. Hi estic totalment d'acord.
Però...perquè la dona té aquesta necessitat d'estar 'guapa' per sentir-se bé? (parlo en termes generals i ja sé que m'arrisco a agafar-me els dits)
Per naturalesa? O per una reminiscència de segles i segles sent educades per estar al servei dels homes?
Plantegem-ho així...
Per què aquesta necessitat?
Carles, això em sembla que li passa a tothom, no només a les dones; i no vull dir que no hi hagi homes i dones que no es preocupin en absolut d'estar "guapo" o " guapa", però,francament, deuen ser els menys.
I quin és el problema si estar guapa em comporta sentir-me bé? El problema el tindria si quan no estic tan guapa ( perq jo guapa ho soc de naixement, claro )no em sentís bé per aquest motiu concret.
I crec que la teva postura, tot i que sembli mol propera a la dona, no és pas la més alentadora pel gènere femení, ja que dóna una mica la sensació que criminalitzes les dones q es posen guapes, pel motiu q, al cap i a la fi, elles decideixin; perq les que ho fan per agradar els homes, si ho fan amb coneixement de causa i sabent el que això pot voler dir i pot comportar, tenen tot el dret a fer-ho sense que ningú les acusi de res ni les menystingui per res.
Carles, també hi ha homes que es posen guapos per sentir-se més bé, per agradar a les dones o perquè els dóna la santa gana. I e mi em sembla estupendo!
A més, parlar del femenisme en termes d'estar guapa o no, és fer-li poca justícia i crec que és frivolitzar sobre un moviment que en el seu moment va ser prou important pr la vida de moltes persones. Així que jo em dic: por q no te callas?
D'acord...retrocedim i analitzem la situació.
Reformulo les preguntes.
Què és el feminisme?
En què es diferència del masclisme?
No són, els dos, sexisme canviant-li el punt de vista?
SEXISME:
1 PSIC Ideologia que sosté la divisió de les persones per raó de la diferència dels sexes i la creació de tres identitats (masculina, femenina i homosexual) i unes normes de comportament que corresponen a cadascuna.
2 SOCIOL Conjunt d'actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.
Una resposta a la teva segona pregunta, igual podria ser: el femenisme mal entès i mal utilitzat seria igual a el que és el masclisme.
El femenisme, per mi, perquè evidentment no sóc historiadora, ni tinc tantaaaa cultura com per parlar de definicions ni teories ni dades ni dates, deia que , per mi, el femenisme és el que un dia van començar unes dones per igualar-se en aspectes importants de la vida als homes.
No som iguals, aquest és un punt en que no estic d'acord amb el feminisme; els homes i les dones no som iguals, perquè el nostre cos és diferent ( gràcies a Déu! ), i perquè, malgrat em faci ràbia tirar de tòpics ( però els tòpics existeixen per alguna cosa... ) estem organitzats mentalment d'una manera diferent. Però sí podem treballar les mateixes hores, sí podem treballar en les mateixes coses, sí podem tenir el mateix nivell de responsabilitat, sí podem pendre les mateixes decisions,... Les dones poden anar molt més enllà de casa i de la maternitat. I els homes, tots, ho saben; i cedir el lloc, sempre és molt difícil i no tothom ho sap fer amb elegància.
Ara bé, per mi,quan una dona diu: "els homes no ens fan falta per res", penso que és el mateix que quan un home diu: " les dones no serveixen per res".
Iai.... no se si m'explico.... ( és que aquest recuadro m'impedix veure l'estructura total del text i em perdo; segur q a tu Carles això no et passa jejejeje )
El masclisme fou algun moviment social que millorà les condicions de vida dels homes?
A veure si no ho sabré amb 31 primaveres.....
Què us sembla la frase de la setmana?
Em sembla molt bé; de totes maneres, per sort també hi ha homes que estan per la labor eh...
L’evolució de les persones
Ja fa anys que a Europa ens creiem el melic del món, fins i tot qualsevol iniciativa social sorgida del nostre màxim competidor, els Estats Units d’Amèrica, es rebutjada per sistema.
L’única paradoxa de les terminologies “masclista” i feminista” es que ambdues estan creades per el sexe femení, l’una per definir el mal us que fa l’home de l’egemonia social històrica, en gran mesura fomentada per l’església, i l’altra per identificar un moviment de defensa de drets.
Ja fa milers d’anys que es varen socialitzar els generes, i allí continuen estancats, es curiós, si ampliem les nostres estretes mires, veurem que a moltes societats tribals de l’Àfrica són els homes els que es preparen per buscar una dona que els asseguri la linea de successió, posant-se “guapos” i utilitzant les pintures i robes, de la mateixa manera que a Europa el sexe contrari ho fa amb DG o Margaret Astor.
Aquí surt una altra terminologia digna d’analitzar, “el sexe contrari”, rival, oponent, competidor, ....... curiós.
Sense sortir del magnífic continent, trobem la vessant més visceral de l’egemonia de l’home en vers la dona, la cultura islàmica,..... cultura...., vaja, disculpeu, la religió islàmica, doncs tot el que allà s’entén per cultura te les seves bases fonamentalistes dictades per el seu llibre sagrat.
¿Quants capellans, bisbes i papes del sexe femení coneixeu?, cap, i ¿quan fa que l’església ha perdut el seu poder social?, poc, molt poc dins el prisma de l’historia.
L’argument del diferencial físic es tant absurd......., poques dones conec amb inquietuds laborals referents a la mineria o a la construcció, i pocs homes també, només es la necessitat la que empeny a algú a treballar a 600 metres sota terra, no el sexe.
Ser dona avui es infinitament més fàcil que fa cinquanta anys, però encara trobem milers de raons discriminatòries, no en els perfums o les pintures, el la vida quotidiana.
Abans d’usar termes nous, com ho pot ser “feminisme, masclisme del segle XXI”, tenim que fer una profunda reflexió, ¿quin dret fonamental prohibeix als homes el moviment feninista?, ¿i quins drets fonamentals prohibia el masclisme a les dones?, la resposta es tant evident que no cal respondre, es per això que no es por comparar la velocitat amb el porc.
En contra diré que el primer culpable de la lenta evolució de la igualtat de drets, son les pròpies dones, submergides en una espiral de auto defensa i de terminologies noves per narrar allò que te milers d’anys de trista història, quan per televisió veiem un home matar la seva muller, parlem de violència de gènere, quan realment estem davant d’un trist assassinat, quan veiem lapidacions a l’Àfrica per adulteri, parlem de moviments en defensa de les dones, quan realment hem de parlar de drets fonamentals de les persones, es la fomentació d’aquestes terminologies separatistes el que pròpiament genera discriminació, s’està generant una nova tendència que l’únic que aconsegueix per si mateixa, es augmentar la diferència entre gèneres, es el propi moviment de les dones qui augmenta el gruix del concepte discriminatori.
El sexe dèbil......, crec que ho són, i per un motiu, perquè fa tants que ho diuen que al final s’ho han cregut, quan realment els sexes no són dèbils, són necessaris i estan destinats a viure plegats, ¿perquè continuar inventant terminologies que l’únic que fan es evidenciar i augmentar les diferències?.
Salut,
Publica un comentari a l'entrada