Tot torna

A la vida ja recordes quan i amb qui has passat bons moments i, també, cal dir-ho, dolents. Però poder-ho recordar amb, posem per cas,una fotografia, amb olors, amb cançons, amb llibres, amb un plat concret, amb algun mot dit o amb paraules escrites és tan... com dir-ho.... tan emocionant.
Avui, mentre donava un cop d'ull al blog de manualitats, m'ha vingut al cap el Calaix de Sastre. Hi he entrat i us ben prometo que m'ha envait una alegria trista que m'ha encantat. I he tingut ganes d'escriure, ganes de dir-vos que gràcies pels moments.
Una recomanació, com l'últim comentari meu, q també era una llibre: Tota una vida, de David Grossman.
Igual torno a passar de tant en tant... com abans....

Mònica

Seda

Ja que hi sóc, deixeu-me que recomani un llibre que m'ha encantat dels últims que he llegit.
"Seda" d'Alessandro Baricco; com diu el Qué leer: " Un clàssic en miniatura, una meravella a mig camí de la novel·la i la poesia".
Un bombonet, us ho garanteixo.

La frase al revés

El David ens ha proposat aquesta frase.

"Generalment, la natura mai no arriba a igualar les fantàstiques creacions de la imaginació." William Shakespeare, escriptor anglès (1564-1616)

Jo hi faig un afegitó.

"Generalment, l'home mai no arriba a materialitzar les fantàstiques creacions de la seva ment, i quan ho fa, aquestes passen a formar part de la natura humana. Per tant, perden la seva raó de ser"

Possible conclusió. L'art és l'habilitat de crear mentides completament veritables

Més propostes?

Ho faré

Carles,
al final no he escrit res, però ho faré, ok?, ho faré.
I la resta també podeu, que si no sembla que tinguem al pobre Carlets d'escrivent....

Mònica

Bob Dylan

Com alguns ja sabeu, el passat 22 de juny vaig estar al camp de futbol d'Encamp (Andorra), a primera fila, a escassos metres d'aquesta figura.

Primera impressió. Bob Dylan és molt baixet. Sempre s'ha caracteritzat per no ser massa estirat (en cap sentit) però suposo que l'edat l'ha acabat d'encongir. També està molt prim. En resum, ja li toca anar cuidant la salut.

Va fer un gran concert? No. Algú em va demanar, després: Et va caure el mite? La resposta va ser: No, Bob Dylan ja no és un geni, ara és un savi, i als savis no se'ls mitifica, se'ls escolta i prou. Va ser el que esperava? Ni més ni menys que el que esperava. Un Dylan vellet que cedeix tot el protagonisme a la excel·lent banda que porta al darrere mentre ell es limita a deixar anar els seus versos canturrejats amb la seva veu extremadament nassal i repetitiva. La seva poesia és l'únic que es manté fresc com el primer dia. Crec que, en el fons, és més poeta que res més, només que també sap fer cançons. Afortunats que són alguns.

Com és habitual en ell no va dirigir ni una sola paraula al públic. Ni tant sols per saludar o acomiadar-se. Es va limitar a cantar i a presentar els músics que l'acompanyaven.

L'edat no perdona. Imagino que Dylan està cansat, i no només físicament. Suposo que té ganes que tot acabi, que ja sap que ha donat el que havia de donar, que ja ha dit el que havia de dir i ara, al final, només li queda anar-se apartant del món amb la màxima dignitat possible, evitant saraus i grans parafernalies que no traurien cap a res. Simplement canta les seves cançons i els seus versos a qui els vulgui escoltar, sense més pretensions que esperar el dia que ja no ho pugui fer (i que sembla que es resisteix a arribar). Durant la seva vida no ha fet res més (com si fos poca cosa) que fer i cantar cançons. És normal que no ho pugui deixar així com així, tot i que s'hagi comprat una mansió per una burrada de milions o que li importi ben poc quedar bé o malament davant del públic i els galardons amb que el premien. Ell fa el que ha de fer, cançons, i ho fa tant bé com pot. Sap, és conscient (o això imagino) que els seus temps ja han canviat, que ara només ens queda el seu llegat i només li queden les ganes de marxar amb el cap ben alt i la dignitat neta per una feina molt ben feta.

I jo puc dir que he estat a pocs metres d'una de les ments més privilegiades dels nostres dies.

No em vaig histeritzar, no vaig saltar d'alegria, no estava neguitós, no vaig tenir orgasmes ni vaig corejar cap cançó. Em vaig prendre un parell de cerveses i em vaig sentir molt afortunat.

Li queda corda per dies? Això, amics meus, només ho sap el vent.

http://www.youtube.com/watch?v=YX_x-zMcvK0

http://www.youtube.com/watch?v=Dd9ty2SWY2M&feature=related

Carles Merino

Sant Tornem-hi!!

( Aquest títol no sé si l'he escrit bé... )
Benvolguts canalles i canalles,
l'última en dir alguna cosa en aquest calaix va ser la Laura ja fa un munt de dies ( que ràpid ha passat eh....) i era per dir "això ja s'acaba". Bé, doncs, reinicio l'activitat bloguera amb poqueta cosa per començar, però amb ganes de dir moltes i moltes coses, al llarg d'aquesta temporada; així que "AIXÒ JA COMENÇA".
En breu us dono la benvinguda com cal.
Petons i us veig ja.

Mònica

Això ja s'acaba!!!

Això ja s'acba? no!!!! encara que s'acosta l'estiu...hem de seguir omplin el calaix! Podem penjar propstes o activitats que es puguin fer a Barcelona durant l'estiu, quin llibre us heu llegit durant les llargues i caluroses tardes o quin viatge heu fet...per començar us deixo una proposta.

Música als parcs

Des de fa més de 10 anys, Parcs i Jardins organitza cicles de música en alguns espais verds de la ciutat. Des d'un primer moments la clàssica i el jazz han estat elements claus per vincular cultura, la natura i les nits d'estiu. Els concerts de Jazz es fan sempre a partir de les 22 hores al la Glorieta del Parc de la Ciutadella. Aquest any, s'incorporen concerts de la Banda Municipal en 4 parcs de Barcelona

en aquesta adreça trobareu la programació:

http://www.bcn.es/parcsijardins/act_altres_portal.htm?codi=245

BON ESTIU!!!!

Laura

Miquel Àngel Riera

Aquesta nit que plou i que la pluja "copejarà els vidres i aleshores em semblarà que les gotes són com les meves propies llàgrimes " ( L'hora Grisa ), us vull regalar un parell de poemes d'aquest autor manacorí que em té el cor robat.
Bridem per les nits de pluja trista ( val més donar-hi una visió romàntica a la pluja després de tanta canonada i sequera i vaixells d'aigua... )

Benaurat aquell
que sempre ensopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força, ell, d'existir
seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn a la tècnica de la travalada.
No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:
" He caigut perquè hi era. Encara hi som.
Just cau aquell que està dotat per fer-ho. "

De tota la tasca
que m'és la vida,
me n'adon
que la part que sempre
es mostra inabastable
és la der-me teu.
Veig clar
que no n'és prou entregar-me
ni que tu m'acullis,
i que la condició de ser teu
cau més enllà de nosaltres,
més enllà
del que vulguem
o no vulguem,
i que, abastar-la,
és una història
que va per llarg,
amb el tombant
potser
crecut a llunyanies.
Per això,cal
no perdre temps:
sols ésser teu és ésser tu.
Viure
m'importa
perquè tu n'ets,
i, rabiosament,
vull perllongar-me
més enllà de mi,
salvant-me des de tu,
perquè sé
que en això
consisteix
allò de l'altra vida
de què venim parlant
d'ençà que començarem
a no entendre res.
Per després, per quan tu moris,
em fa pla
morir de tot amb tu,
perquè sé ja des d'ara
que em fa por
sobreviure
més enllà
de la teva pervivència.
Més enfora de tu,
la vida perd les anses.
Vull
una salvació
de la teva durada
exacta.
El demés
- perdonau
que ho digui
tan clar -
no m'interessa
ni poc,
ni molt,
ni gens.

Tan de bo us agradin tan com a mi el primer, i el segon, i el tercer i l'últim.... cop que els he llegit.
Bona nit

Mònica

En Tom ja no esperarà més!

El president honorífic del Club de les Veus Degollades, Tom Waits, que va confirmar la seva gira europea fa cosa de tres setmanes, ha confirmat, ja, ciutats i dates, i ha triat la nostra estimada Barcelona per oferir un duplet els dies 14 i 15 de juliol al recinte del fòrum.

Aquesta gira, anomenada Glitter and Doom (Purpurina i destí) serà la primera que inclourà Espanya i no és gens descartable pensar que també serà la última. És un home familiar i poc aferrat a les grans gires (ha actuat al vell continent escasses vegades, la última el 2004).

Els concerts de Barcelona vindran precedits per una actuació a San Sebastián i posteriorment se n'anirà cap a Milà, Praga, París, Edimburg i Dublín. Punt final a la seva esperada visita a Europa.

Li agraden els escenaris petits -no és home d'omplir estadis- i té inclinació cap a teatres i auditoris, i ha accedit a tocar al recinte Fòrum després que la organització és comprometés adequar-lo a les seves exigències.

És ell, personalment, el qui tria les ciutats on actuarà, i per fi, després d'anys d'insistència, s'ha aconseguit convèncer de tocar a Barcelona.

Les entrades, però, seran un bé tant preuat com escàs. Se'n posaran 6000 a la venta per cada nit (per absorvir els incondicionals de Barcelona i els que s'hauran desplaçat de fora). Farà falta el DNI per personalitzar-les i evitar la reventa i la més barata ja tindrà dos zeros (100 euros). A més, cada comprador podrà comprar un màxim de dues entrades. Totes aquestes mesures, així com el preu, ho ha marcat ell mateix.

Aquesta noticia ens ha sorprès als 'waitians' catalans, que ja haviem descartat la opció Barcelona després d'un altre any de negativa per actuar al Festival Grec (ja són incontables les vegades que ho ha rebutjat, i és impressionant la insistència per part de la organització)

Sigui com sigui, tal com ell mateix va dir, una mica de pluja no fa mal a ningú.

Carles Merino

Novetat!

Us saludo de nou, veient que aneu fent i aneu fent i us proposo una petita novetat que fa temps que anuncio i sembla ser que ja funciona correctament.

De què estic parlant? Doncs que si recomanem algun material cultural, una cançó, per exemple, ara la podrem deixar dins una petita base de dades, anomenada Cultural Multimedia, en forma de compta de correu gmail.

La direcció és la següent:

culturalmultimedia@gmail.com

El password és aquest penjat completat. Fàcil, no?

l_c_ul_ _ral

Doncs a gaudir-ho!

El Sastre

La frase de la setmana

si el satre m'ho premet escriure la frase de la setmana...oscar wilde escriu...

"una obra de arte es el resultado único de un
temperamento único. su belleza proviene de que
su autor es lo que es. no tiene nada que ver con los deseos
de los demás."

Laura

Recomanació reflexiva

No entraré en tecnicismes, no val la pena la tortura i no és necessaria. La música ha de ser descriptiva però no ha deixar de ser música ni de valdre's per si sola, tal com va afirmar l'autor de la gran obra que vull exposar, per tant tampoc em serveix fer una pura comparació amb res. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Arribar a aquest punt d'equilibrar el desequilibri, d'ordenar el caos, de trencar amb el 0 i arribar a la totalitat existencial, al tot, a l'1 està a l'abast de tothom i sempre és humà. No s'ha de negar mai el dret a la mortalitat, a la insignificancia d'aquelles persones que han invertit l'ordre, que han materialitzat allò que per llei ens pertoca a tots. Tampoc sel's ha de deixar de reconeixer els mèrits d'haver-ho sabut fer.
Suposo que ja sabeu que estic parlant del colós de Bonn, de Beethoven.
Ell mateix també ho va afirmar, la música suposa una revel·lació que supera qualsevol filosofia. Aquesta frase amaga la potser única veritat. Tornem a l'exemple booleà, el 0 i l'1.

John Cage ho sabia, sabia que tot parteix del silenci, que tot ordre necessita un caos, que tot 1 necessita un 0. Fins aquí d'acord. Però és igual quin 1 sigui? Segons ell sí, un cop superat el silenci, tot era vàlid, tot, fos el que fos, era música. No hi estic gens d'acord, rotundament nego la validesa d'aquesta frase per la simple raó que tota manifestació artística ha de ser, en primera instància, humana. Ha de suposar una racionalització d'allò irracional, una ordenació CONCRETA dels recursos per convertir en natural allò que ha començat sent artificial. Si és purament aleatoria, si no s'arriba a la artificialitat racional no es pot arribar a la naturalització. No qualsevol 1 és vàlid.

Què vull dir amb tot això? Que ho oblideu, que no feu cas absolutament en res del que he dit i ho experimenteu per vosaltres mateixos.

Beethoven va trigar 10 anys a materialitzar la novena després de la vuitena, i la idea ja portava molts anys gestant-se (la idea de posar música a la Oda a la Alegria feia més de 30 anys que rondava el seu cap).

Poseu-vos comòdes, desconnecteu telèfons, asseieu-vos al costat de la vostra parella, una amistat, en soledat...no penseu en res i disposeu d'una hora per vosaltres i la genialitat de la novena. Però que no sigui música per, que no sigui de fons o...no, la música com a única finalitat, no penseu en res i simplement gaudiu de les melodies, dels canvis de color. Tots ho podeu fer sense saber un borrall de partitures (només faltaria) i us asseguro que un cop acabada us sentireu més persones, tindreu més ganes de somriure i, com va dir l'autor, haureu superat qualsevol filosofia. Us sentireu nets, vius, amb ganes de despertar-vos el dia següent.

Per tots nosaltres, Beethoven ens va llegar aquesta magnífica obra, la novena, la única obra musical declarada patrimoni cultural de la humanitat (fa vergonya i tot que només UNA obra musical tingui aquest títol).

Versions recomanades:

La històrica grabació de Karajan.
La nova i airosa versió de David Zinman.
La més lenta i romàntica versió de Otto Klemperer o la de Danniel Barenboim.
La madura i serena interpretació de Lorin Maazel.

Podeu triar-ne una, la que vulgueu, i gaudiu-la.

Carles Merino

MOLTES GRÀCIES EQUIP!!!!!

Mònica

El parany de Medusa

Anem al teatre?? Dimarts que ve?

El parany de Medusa d’Erik Satie Comèdia lírica en un acte del Sr. Erik Satie, amb música de ball del mateix senyor.

Autor Erik SatieTraducció Sabine DufrenoyDirecció Zep SantosIntèrprets Josep Seguí, Carles Arquimbau, Diana Torné, Enric Rodríguez, Teresa Serrat i Mariano CamarasaCoreografia Teresa SerratEscenografia Manolo TrullásIl•luminació Quico GutiérrezAjudant de direcció Nausicaa BonnínAssessorament lingüístic Lluís SolàAssessorament coreogràfic Toni MiraFotografia scopez.netUna producció de ACAEE Cambalache i Lazzigags Produccions
Una comèdia surrealista d’humor absurd.

L’acció d’aquesta comèdia lírica es situa a casa del Baró Medusa i el seu majordom Policarp. Les seves diferències ideològiques i de classe social donaran pas a una relació d’amor-odi amb constants entrebancs argumentals. Rinxoleta, filla del Baró, coneixerà al seu futur promès Astolf, un jove perdut dins del món estrany d’aquesta família i pel que ella no demostrarà gaire interès. Erik Satie va compondre per a aquesta obra, on paraula, música i ball formen un tot harmònic, set ballets escenificats per un pianista i un mico, encarnació de l'inconscient del propi baró. Tot plegat, un retrat força fidel de l’estil i la personalitat del propi Satie. "Aquí tenim una peça de fantasia... sense realitat. Una broma. No hi veieu res més. El paper del Baró Medusa és una mena de retrat... és fins i tot el meu retrat, un retrat de cos sencer".Erik Satie.

Laura

Espai d'imatges

Us convido a donar un voltet pel meu nou bloc d'imatges!

http://espaimatges.blogspot.com/

Laura

Llibre únic per Sant Jordi

Exposició de llibres d'artista del 24 d'abril al 3 de maig al centre civic PATÍ LLIMONA. aquesta expo és en relació a la parada de llibres d'artista el dia de sant Jordi.

INAGURACIÓ dia 24 d'abril 19:30 h

Laura

Elegy

Elegy és l'última peli d' Isabel Coixet, us diria que és una bona peli sino fos per l'interpretció de Penelope Cruz, el paper de Lolita ja se li ha quedat curt, algú li hauria de dir a la Pe que canvi de registre.

La Coixet tot estaria bé que també canvies de tant en tant genere cinematografic... perquè en definitiva no saps si fa cine de llagrimeta fàcil o fas cine per parlar de la vida sense caure en contes de fades...

Llibres d'artista

Us convoco a una paradeta molt especial que trobareu el dia de St. Jordi, el proper dimecres 23 a : plaça sant just, de BARCELONAdesde les 11 del matí i durant tot el dia.

(ON ESTÀ? Molt a prop de la Plça St. Jaume. Agafeu el C/ jaume I en direcció a Via Laietana, agafeu el segon carrer que trobareu a mà dreta, és el C/Dagueria, pujeu i arribareu a la plaça, VOI-LÀ!)

Prou!!

Bob Dylan, més Bob Dylan, Tom Waits, Beethoven, Barrios i Villa-Lobos, Nocturnal, un altre cop Bob Dylan, Beethoven, Beethoven i més Beethoven, ara un xic de Shubert, Schumann, li concedeixo un moviment a Mendelssohn, i només un, que em sorprengui, i ho aconsegueix amb el seu concert per violí, pero per ara res més, Tom Waits, més Waits i un altre cop Dylan, Barrios i més Barrios, Villa-Lobos i els seus preludis, Britten i Bartok! Wagner i Debussy? Messiaen i Brahms!! Beethoven, ara toquen els Beatles. Jazz...tornem als de sempre, Mingus, Coltrane, Baker, Brown i uns minuts pel Bird, té el torn l'Albert Plà, un disc, no més, els tangos de l'Anna al cotxe! Tomdig van Dylan!!!

PROU!!!!

Necessito renovar-me...

Ha sonat un xic d'U2 i no m'ha sentat malament, un xic de REM que també ha fet bon profit i uns tals The Shins.

Aires frescos? Més poperos, potser? Qui sap si és aquí on rau l'esperança per trobar alguna cosa de profit de tot plegat...

Alguna suggerència?

Quina és aquella música que us captiva, actualment?

Carles Merino

Dansa i Stravinsky

Per no abandonar la dansa...deixo aquesta representació de la coreografia ideada per llegendari Nizhinski per la Consagració de la primavera, d'Igor Stravinsky

Personalment he de dir que és la primera vegada que m'he captivat completament veient un ballet.

Consagració de la primavera (I)
Consagració de la primavera (II)
Consagració de la primavera (III Final)

Aquí deixo una visió més contemporània de la mateixa obra (concretament del sacrifici) segons Pina Bausch

Carles Merino